Aquest dissabte vàrem tenir convidats a dinar. Per recordar les
arrels i no perdre els bons costums vaig fer un plat típic de la cuina
mallorquina: un arròs brut. Per si no el coneixeu, es tracta d'un
arròs caldòs que es fa amb diferents tipus de carns (jo aquesta vegada
hi vaig posar porc i pollastre ecològic, però hi ha gent que també hi
posa conill, guatlles, colomí...) i verdures variades: ceba, carxofes,
mongeta tendra, rovellons (també hi vaig posar camagrocs, que hi queden
boníssims), pebrot vermell escalivat... A més, s'hi poden afegir ous de
gallina (dels que encara no estan formats del tot, els que les gallines
tenen a dins, diguéssim). També duu espècies com comí, canyella i pebre
negre i, com a toc final, una picada d'all, julivert i fetge de conill o
pollastre (jo vaig optar pel del pollastre eco) una micat torrat.
Aquest últim detall és el que fa pujar el color d'aquest arròs, que
adquireix una tonalitat marró fosc, d'aquí el nom tan peculiar.
Com en altres elaboracions de la cuina mediterrània tradicional, la combinació d'un cereal amb carn i hortalisses reuneix els nutrients principals (carbohidrats, proteïnes, vitamines i minerals) en un sol plat.
A més, ja us podeu imaginar que es tracta d'un menjar potent, força
calòric. Quan fem un àpat a base d'un plat principal com aquest (o
d'altres amb combinacions semblants com la paella, l'arròs a la cassola o
la fideuà) és recomanable que sigui això mateix: el més important de
l'àpat, tant des d'un punt de vista nutritiu com energètic.
Com equilibrar el menú i l'organisme
Us
recomano que quan elaboreu o mengeu plats d'aquest estil els acompanyeu
(de primer o de segon, com preferiu) d'una bona amanida amb hortalisses
(o fruites) de temporada. Heu d'evitar menjar aquests plats tan
complets de primer i després un segon plat que aporti molta proteïna i
greixos. Perquè m'entengueu: a Mallorca era ben típic (potser encara ara
ho és) menjar arròs brut de primer i porcella de segon; o segur que més
d'una vegada us han oferit arròs a la cassola de primer i de segon
fricandó... Una bomba de proteïnes i de calories!
Es
tracta de tornar a la cuina mediterrània tradicional, la que és
saludable de veres i fa combinacions equilibrades. Si tenim un plat complet com
l'arròs brut o la paella, no cal que mengem tall de segon. En aquests
casos, el que us aportarà l'equilibri serà menjar una bona amanida, per
exemple com la que vaig fer dissabte: a base d'escarola, alls tendres i taronja,
que ajuda a refrescar i a digerir. Ah i una altra cosa ben tradicional i
sana és anar menjant alguna verdura crua a mesura que es pren el plat
fort: dissabte vàrem menjar uns raves (que són depuratius i diurètics);
al País Valencià es molt habitual menjar ceba crua amb la paella... Ho
heu provat mai? És boníssim!
I de postres... Cal menjar
postres després d'un dinar com aquest? Jo diria que amb una mica de
fruita fresca de temporada i una infusió digestiva n'hi hauria d'haver
prou.
Salut al plat... i bon profit!
 | |
| L'arròs brut |
 |
| L'amanida d'escarola, amb alls tendres i taronja |
 |
| Els raves |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada