APROFITAR LES PLANTES SILVESTRES: LES ORTIGUES (II)

L’altre dia, xerrant de desitjos primaverals, us vaig explicar com fer servir les ortigues a la cuina. Avui, perquè no hagueu d’esperar que passi l’hivern i pugueu aprofitar les bondats d’aquests herba durant tot l’any, em centraré en les seves propietats terapèutiques. Com a planta medicinal, l’ortiga (Urtica dioica) es coneix bé des de l’antiguitat. Diuen que els romans es flagel·laven les parts baixes amb rams d’ortiga per augmentar la virilitat (això millor que no ho proveu!), i els grecs les feien servir per combatre la tos, l’artritis, les infeccions, etc.

 

Els beneficis de prendre ortigues

Des d’un punt de vista nutricional, les ortigues destaquen pel contingut de fibra, clorofil·la, provitamina A, vitamines del grup B i minerals (ferro, calci, potassi, bor, silici...). A més, tenen altres principis actius que, juntament amb els nutrients que acabats d’esmentar, aporten múltiples beneficis a l’organisme:

• Són remineralitzants i reconstituents, per això són útils en casos d’anèmia, debilitat general i fragilitat òssia.
• Tenen un alt poder diürètic i estimulen l’eliminació de toxines a través dels ronyons. Estan, doncs, molt indicades quan hi ha afeccions urinàries, gota, retenció de líquids, hipertensió, etc.
• Com que són depuratives i diürètiques, també són recomanables en casos de sobrepès acompanyat de retenció de líquids.
• A més d’afavorir la circulació sanguínia, regulen els nivells de sucre i de greixos en sang, de manera que són unes bones aliades contra la diabetis i el colesterol.
• Són galactògenes, és a dir, estimulen la producció de la llet materna.
• Gràcies a les seves propietats antiinflamatòries i astringents, també es fan servir externament per tractar problemes de dermatitis, faringitis, inflamacions articulars o òssies (reuma, contractures, mal de cervicals...).
• Les arrels d’ortiga també es fan servir en el tractament de la hiperplàsia benigna de pròstata perquè alguns dels principis actius que contenen bloquegen l’acció de les hormones implicades en l’engrandiment de la pròstata.

 

En quines formes es poden prendre les ortigues?

• Amb les fulles i les arrels se’n fan infusions i decoccions. També es pot prendre el suc de la planta fresca.
• Per a ús intern es comercialitza en forma d’extracte, de xarop i de tintura.
• Per a ús extern se’n fan decoccions (banys, compreses, gargarismes, irrigacions vaginals...), alcohols de fregues (molt útil per a contractures) i també es pot fer servir el suc de la planta fresca (per exemple, aplicat en compreses sobre zones reumàtiques).

S’ha de tenir alguna precaució amb el consum d’ortigues?

Sobretot quan es prenen en forma concentrada (infusions o extractes) cal anar amb compte i consultar amb un especialista:

• Si hi ha hipertensió arterial tractada amb fàrmacs cal vigilar amb l’ús de les ortigues com a diürètic.
• En casos d’insuficiència renal o cardíaca, perquè es podria produir una descompensació tensional.

INFUSIÓ D’ORTIGUES, CUA DE CAVALL I CIVADA

Si voleu començar a familiaritzar-vos amb les ortigues com a planta medicinal, us propòs una infusió que també inclou el gra sencer de la civada (Avena sativa) i cua de cavall (Equisetum arvense). Aquesta barreja de plantes, a més de tenir un gust molt agradable, aporta beneficis com els següents:

• És remineralitzant perquè conté magnesi, sillici i calci. A més, ajuda a regenerar el cartílag i a reforçar l’estructura òssia.
• És depurativa i estimula el bon funcionament de l’organisme perquè ajuda a la desacidificació del medi intern.
• És un bon reconstituent general.

Ingredients:

1 c.s. de civada

1 c.s. d’ortiga (fulles)

1 c.s. de cua de cavall

1 l d’aigua mineral

Ompliu un cassó amb l’aigua i, en fred, afegiu-hi les tres plantes indicades. Posau-ho al foc i quan arrenqui el bull abaixau el foc al mínim i deixau-ho bullir durant 15 min. A continuació, colau la infusió i abocau-la en un termos o en una ampolla de vidre. La podeu anar prenent al llarg del dia

Un consell: per aprofitar les propietats d’aquesta i altres infusions és recomanable no afegir-hi sucre, mel, ni altres edulcorants. A més, així podreu gaudir millor dels gustos de les diferents plantes que aneu tastant.

Esper que us agradi!

Salut al plat... i bones infusions!

CUINA D'HIVERN: EL FAJOL

Heu sentit a parlar de la rutina? No, no em referesc a tot allò que feim per costum i gairebé sempre de la mateix manera. Em referesc a un flavonoide que ajuda a reforçar els capil·lars i els vasos sanguinis. Avui us vull parlar d’un aliment que conté rutina i que hauríem de tenir al rebost durant l’hivern: el fajol (trigo sarraceno en castellà).

És un pseudocereal (no és de la mateixa família botànica que els cereals, però a la cuina el tractam com si ho fos) que convé molt en aquests dies de fred, especialment si pensau anar a passar el cap de setmana a la neu o si practicau esports de muntanya. De fet, és un aliment tradicional de països freds del nord d’Europa (per exemple Bretanya i Rússia) i també és molt típic a la Xina i al Japó, sobretot en l’elaboració dels fideus anomenats soba. Tot i que a casa nostra no és gaire conegut, es conrea a la Garrotxa, on tradicionalment es preparava en forma de farinetes i avui dia se’n recuperen receptes antigues i se’n promou l’ús en la cuina més creativa.

Què ens aporta el fajol?

• És altament  nutritiu: aporta varietat de minerals (ferro, magnesi, potassi, calci, fòsfor) i proteïnes fàcilment assimilables i de gran qualitat. Convé que el tengueu en compte, doncs, si voleu seguir una alimentació més saludable, si heu decidit reduir el consum de carn o si sou vegetarians.
• Com que és molt energètic està especialment indicat en èpoques fredes i és molt adequat per a esportistes, infants en època de creixement, dones embarassades i lactants, persones grans i convalescents.
• També és un excel·lent aliat en èpoques de molta feina, estrès o cansament (físic o intel·lectual) perquè aporta vitalitat i ajuda a combatre la fatiga. Per aquests mateixos motius no es recomanable menjar-ne gaire a la nit.
• El fajol també conté vitamines del grup B, per això ajuda a reforçar el sistema nerviós i pot resultar útil en casos d’ansietat o depressió.
• El contingut de rutina del fajol fa que sigui especialment recomanable si patiu de varius, hemorràgies i altres problemes circulatoris com ara hipertensió i cel·lulitis, perquè també té propietats antiinflamatòries i antiedematoses.
• Una altra propietat ben interessant de la rutina és que ajuda a eliminar l’excés de radiacions. Així doncs, després fer-vos radiografies animau-vos a introduir el fajol en el menú del dia.
• Com que no conté gluten, és apte per a celíacs i, a més, és un bon aliat del sistema digestiu: neteja i reforça els intestins i ajuda a regular la gana.

Tothom pot menjar fajol?
Es recomanana que si és té febre o es presenten signes que, segons la medicina tradicional xinesa, es relacionen amb estats de “calor” s’eviti el consum de fajol. Així doncs, si soleu tenir la temperatura corporal alta, la cara vermella, patiu d’hipertensió, etc., el fajol no us convé. Així mateix, els infants petits, com que ja acostumen a tenir un bon to vital, n’haurien de menjar amb moderació.

Com es cuina el fajol?

Les formes més habituals en què trobareu el fajol són la farina (amb què es poden fer creps, pans...); diferents tipus de pasta (fideus soba i altres), i el gra sencer, que és la que trob més interessant des d’un punt de vista nutricional. Així, com que consumir el gra és la millor manera d’aprofitar-ne l’energia i els nutrients, avui us deix una recepta bàsica perquè sapigueu com heu de bullir el fajol sencer.

FAJOL EN GRA BULLIT

Ingredients:

1 part de fajol / 2 parts d’aigua

1 pessic de sal marina

Preparació:

Rentau el fajol en un colador i posau-lo en una olla amb l’aigua i la sal. Posau-lo al foc amb l’olla tapada (amb una tapa que quedi ben ajustada) i quan començi a bullir abaixau el foc al mínim. Deixau-lo, sense remenar ni destapar, fins que l’aigua s’absorbeixi (20 min. aproximadament). Quan estigui ben cuit, abocau el fajol en una safata o recipient i esponjau els grans amb una forqueta perquè no s’aferrin.

Un cop tengueu el fajol cuit estarà a punt per fer hamburgueses, mandonguilles o croquetes vegetals; per barrejar amb estofats o saltejats de verdures; per afegir a sopes o cremes; etc. 

 Amb aquest tipus de cocció també podeu fer paelles de fajol amb verdures. Després de saltejar les verdures, es sofregeixen els grans de fajol i s’hi afegeix aigua o brou vegetal en les proporcions indicades en la recepta. A continuació es tapa i es deixa coure (tapat i sense remenar).

Si heu de fer croquetes o hamburgueses i voleu, per tant, que els grans quedin una mica més cuits i tous, podeu afegir una mica més d’aigua.

Un consell: per fer aquest tipus de coccions (per absorció) de cereals és molt útil fer servir un difusor per al foc i un rellotge que ens avisi quan el temps de cocció hagi passat. D’aquesta manera evitam que se’ns cremin els cereals o que ens quedem sense aigua abans d’hora.

Salut al plat... i feliç rutina!

APROFITEM LES PLANTES SILVESTRES: LES ORTIGUES

Heu provat mai de desitjar alguna cosa ben fort perquè es compleixi? És ben cert que de vegades funciona... Aquests dies fa tant de fred, però, que crec que per moltes ganis que tengui que l’hivern passi aviat, el bon temps encara tardarà a arribar. Per donar més força a aquests desitjos primaverals, avui us parlaré de les ortigues, una de les plantes que hauríem de tenir ben present a la cuina just quan s’acabin les fredors de l’hivern i encetem la primavera.

Les ortigues, per la seva acció urticant, sempre han estat considerades una mala herba. Segur que alguna vegada heu sentit el refrany “entre mals companys i ortigues, mal calçat no t’hi estigues”, o aquest altre: “mala ortiga, sempre espiga”, que es refereix a la gran capacitat de propagació de les coses dolentes.

Us assegur, tanmateix, que les ortigues no són gens dolentes, al contrari: són unes males herbes ben bones perquè contenen una gran quantitat de nutrients (clorofil·la, vitamines, minerals...) que aporten molts beneficis. Són tonificants, depuratives, diürètiques, antiinflamatòries... La llista és llarga, així que per no estendre’m massa avui em centraré en els usos culinaris i un altre dia ja parlarem dels usos medicinals d’aquesta herba que sempre ha tengut una immerescuda mala fama.

Així doncs, les ortigues es mengen?

Són comestibles, sí; de fet, les ortigues són un ingredient que s'ha fet servir des de ben antic a la nostra cuina i avui dia encara és present en receptes casolanes d'aquelles "de tota la vida" (sé que per Valldemossa en fan unes sopes boníssimes).

Tot i que en alguns indrets hi ha la creença que si s’agafen entre les mans i s’estrenyen ben fort aguantant la respiració no produeixen coïssor, us recoman que seguiu aquestes indicacions: protegiu-vos amb guants i tallau-les amb unes tisores. Un cop tallades, convé deixar-les reposar devers una hora. Tot seguit se’n treuen les tiges més gruixades (encara amb guants) i les fulles ja estaran a punt per escaldar o bullir (segons el tipus de plat que vulgueu fer).

Quan es couen, les fulles de les ortigues perden la capacitat urticant, per això les podeu menjar ben tranquils. Són bones per preparar sopes, cremes, truites, saltejats, etc

Com les podem cuinar?

Per fer una crema d’ortigues només heu de fer un sofregit de ceba o porro, afegir patata tallada, aigua, un pessic de sal i fer-ho bullir fins que sigui cuit. Gairebé al final de la cocció, afegiu-hi les fulles de les ortigues (només han de bullir 3 o 4 minuts, perquè si es couen massa s’oxidarien) i ja ho teniu a punt per triturar.

A Mallorca hi ha qui, a l’hora de menjar, hi posa trossets de sobrassada fregida. Teniu altres opcions: una mica d’all trinxat sofregit; un grapat de pinyons o d’ametlles torrades capolades; formatge de cabra; parmesà ratllat...

Són bones amb sopes de brou de verdura i pasta (o sèmola, o tapioca...) i també es poden afegir a la sopa juliana...

Per fer la truita d’ortigues escaldau-les abans i ja les tendreu a punt. Queda boníssima amb all trinxat, com si féssiu una truita d’espinacs.

Tastau-les saltejades amb panses i pinyons... o barrejades amb altres verdures (carxofes, ceba, all tendre...).

D’ortigues se’n fan arreu: creixen en voreres de camins, barrancs, marges de boscos, sembrats... En molts indrets ja fa dies que han començat a brotar, així que preparau les tisores i els guants per quan el fred minvi i comencem a sentir l'olor de la desitjada primavera.

Salut al plat... i bons desitjos!