CUINA D'HIVERN: PER CAP D'ANY, SOPA DE CEBA

Encara no sabeu què fareu demà per sopar? Us proposo un entrant deliciós i molt nutritiu: SOPA DE CEBA AMB OUS DE GUATLLA I TÒFONA NEGRA.

Ara que ja fa fred i tenim els Pirineus i la Serra de Tramuntana ben emblanquinats, segur que us vindrà de gust començar el sopar de cap d’any amb un entrant ben calentet. I com que de receptes de sopa de ceba n’hi ha moltes versions, us en proposo una de ben festiva, perquè la darrera nit de l’any s’ho val. Els ous de guatlla i la tòfona li donen un gust i un aroma molt especial. Segur que us encantarà!

Ingredients:

- cebes (aproximadament 1 per cap)

- sal marina

- oli d’oliva verge extra

- aigua filtrada o mineral

- 1 fulla de llorer

- llesquetes de pa torrat

- ous de guatlla (1 per cap)

- tòfona negra

- sal marina

Preparació:

Peleu les cebes i talleu-les a llunes ben fines. Sofregiu-les en una olla amb un raig d’oli i un bon pessic de sal. Quan estiguin ben daurades, afegiu-hi l’aigua i el llorer. Porteu-ho a ebullició i deixeu-ho bullir a foc lent fins que la ceba sigui ben cuita i tova.

Una mica abans d’emplatar (us recomano que feu servir bols una mica amples), poseu les llesques de pa torrat dins una safata (tantes llesques com comensals). Fregiu els ous de guatlla i poseu-ne un damunt de cada torrada. A continuació ratlleu una mica de tòfona a sobre de cada ou. Just abans de menjar, serviu la sopa ben calenta dins els bols i poseu una torrada amb ou i tòfona al bol de cada un dels comensals.

No cal dir que els ouets i la tòfona ratllada converteixen una sopa ben senzilla i saludable en un plat de festa deliciós. Aquest entrant, a més, és molt adequat per als sopars d’hivern perquè escalfa l’organisme i prepara el sistema digestiu. 

Voleu més raons per fer aquest plat? Hi tornem a trobar un dels ingredients estrella de la cuina mediterrània, tant per la seva versatilitat i les aplicacions gastronòmiques, com pels beneficis que ens aporta: la ceba. Recordem algunes de les seves propietats:

- regula els nivells de colesterol i de glucosa

- ajuda a prevenir malalties cardiovasculars

- és remineralitzant i ajuda a combatre la osteoporosi

- manté la flora intestinal en bon estat

- és antioxidant i antitumoral

- és diürètica i depurativa

I per si la recepta no us acaba d’encaixar en els vostres plans, aquí teniu altres versions festives de la sopa de ceba:

Si no teniu tòfona a mà o no en voleu comprar perquè trobeu que té un preu excessiu, la podeu substituir per algun altre bolet (els camagrocs o els shiitake hi queden molt bé). En aquest cas, els podeu tallar ben petits, els sofregiu amb una mica d’all i julivert i els incorporeu a la sopa al darrer moment.

Tòfona negra

Una altra opció és substituir la tòfona amb formatge parmesà ratllat, que afegireu, també, a l’últim moment. En aquest cas, també podeu fregar les torradetes amb una mica d’all.

Ja veureu que amb un entrant com aquest no us caldrà fer un segon gaire abundant. Per si us calen idees, enguany jo optaré per un pica-pica: amanida amarga (escarola, créixens, ruca) amb una vinagreta agredolça; una mica de salmó fumat amb salsa de iogurt i anet, i un parell (mallorquí) de gambes a la planxa.

Espero que comenceu bé l’any i que el 2015 sigui molt millor.

Salut al plat... i bon any!

CUINA D'HIVERN: SOPA D'ALL DE BANYALBUFAR

Per felicitar-vos les festes us deixo una recepta ben senzilla i tradicional que us ajudarà a compensar els possibles excessos dels àpats de Nadal. Es tracta d’una sopa d’all  típica de Banyalbufar, un poblet situat a la Serra de Tramuntana. A Mallorca aquesta mena de sopes s’anomena pancuit perquè es fan amb pa que s’escalda o es fa bullir.

Aquest plat és ideal per equilibrar el menú dels dies de festa: per exemple, podeu fer la sopa a la nit, com a plat únic, si heu fet un dinar massa abundant. També és molt adequada per als dies freds, perquè si la serviu ben calenta aporta escalfor i ajuda a prevenir i combatre els refredats tan típics de l’hivern.

De sopes d’all en trobareu tantes versions com vulgueu però crec que val la pena incorporar aquest pancuit banyalbufarí al receptari habitual perquè, a més de ser un plat deliciós, conté hortalisses de temporada que ens aporten beneficis molt interessants.

COM ENS BENEFICIA AQUESTA SOPA D'ALL?

Recordem les virtuts d’un dels ingredients principals d’aquest pancuit, l’all, que els egipcis ja feien servir fa 5.000 anys per les seves propietats medicinals. És un revitalitzant excel·lent, és antitumoral i conté un gran nombre d’oligoelements com el ferro, el seleni, el magnesi, el sofre i el calci. Destaca, també, perquè conte substàncies antibacterianes, antifúngiques i antivíriques, per això és tan recomanable en aquesta època de l’any.

La ceba és un altre ingredient estrella d’aquest plat: conté moltes vitamines i minerals, és antioxidant, afavoreix el bon estat de la flora intestinal i és un gran depuratiu. A més, també ajuda a regular els nivells de glucosa en sang i se n’han pogut comprovar les propietats anticancerígenes.

Aquesta recepta també inclou altres verdures de temporada que són molt recomanables: les carxofes, que són depuratives i ajuden a mantenir el fetge en bon estat, i la col-i-flor, que, com les altres hortalisses de la seva família (les crucíferes), té reconegudes propietats anticancerígenes, ajuda a desintoxicar l’organisme i estimula el sistema immunitari.

PANCUIT (SOPA D’ALL) AMB VERDURA

• ceba

• all

• aigua

• carxofa

• col-i-flor

• oli d’oliva verge extra

• sal marina

• sopes de pa

• ou (opcional) 

Talleu la ceba i l’all ben menuts, afegiu-hi un pessic de sal i sofregiu-los. Quan estiguin ben daurats afegiu aigua i quan bulli tireu-hi les carxofes i la col-i-flor tallades a trossets. Porteu-ho un altre cop a ebullició i deixeu-ho coure entre 5 i 10 minuts (recordeu que per mantenir les propietats de la verdura és millor que no sigui excessivament cuita). Quan la verdura estigui a punt, afegiu el pa i l’ou i escaldeu-los.

SALUT AL PLAT... I BONES FESTES!

APROFITAR ELS FRUITS SILVESTRES DE TEMPORADA: LES ARBOCES

Sabíeu que consumir fruits del bosc i plantes o herbes del lloc on vivim és una de les millors maneres de cuidar la salut a través de l’alimentació? Durant aquest mes de desembre encara sou a temps de trobar una de les fruites silvestres de temporada: les arboces. També anomenades arboços o cireres d’arboç, aquestes fruites creixen en arbustos (que es poden arribar a fer arbres de 3 i 4 metres d’alçada) característics dels boscos mediterranis i del sud-oest d’Irlanda.

Com passa amb moltes altres espècies silvestres (tàperes, espàrrecs, fonoll marí, verdolaga...) de la zona del Mediterrani, la cuina tradicional les ha incorporat en diferents preparacions. Encara que no tenen una gran tradició culinària en el conjunt del Països Catalans, les arboces són molt habituals a Mallorca, on sobretot se’n fan confitures i melmelades.

També se solen menjar directament, acabades de collir de l’arbre. Si aneu a passejar pel bosc, a més de beneficiar-vos de les propietats medicinals d’aquesta fruita, també fareu salut fent exercici a l’aire lliure, allunyant-vos de l’estrès i gaudint de la natura.

Podeu trobar arboces en molts boscos i garrigues de Mallorca, però si sou a prop de la Serra de Tramuntana o teniu ocasió d’anar-hi, no ho dubteu: sortiu a caminar pels seus magnífics paratges i segur que encara trobareu arboces, que solen madurar fins a finals de desembre. A més, sembla que avui ha començat a nevar als punts més alts de la Serra, així que podreu gaudir d’un paisatge únic de tardor-hivern.

 

Quins beneficis ens aporten les arboces?

• Com la majoria de fruits de tardor, aquestes cireres contenen moltes antioxidants, que ens ajuden en la prevenció i el tractament de problemes com el colesterol alt, la hipertensió i malalties coronàries. 
•  A més, també contenen vitamina C i substàncies antivirals que contribueixen a evitar alteracions típiques d’aquesta època com refredats, al·lèrgies i grips.
• Les fulles, i també els fruits, són un bon remei per a les infeccions urinàries perquè són diürètiques i tenen propietats bactericides. Com que també són astringents, els gargarismes amb infusió de fulles d’arbocera són útils per al mal de coll i les angines.

Hem de tenir alguna precaució?

• Com que contenen molts tanins, les arboces s’han de consumir amb mesura si es tenen problemes d’estomac, perquè poden produir una certa irritació.
•  També convé tenir precaucions si es pateix acidesa estomacal, perquè la poden incrementar.
• Les fruites madures tenen un cert contingut d’etanol i, com indica el segon component del nom científic de la planta Arbutus unedo (que vol dir ‘només un’), no se’n poden menjar gaires perquè poden produir una certa embriaguesa.

Com les podem preparar?

•  A més de les tradicionals confitures d’arboces, també es fan servir per aromatitzar licors i elaborar vinagres.
• Podem incorporar aquestes fruites a pastissos o coques (tant per decorar-los, com a dins la mateixa massa).
•  Barrejades amb altres fruites per fer amanides o macedònies.
• En sucs o liquats naturals.
• En batuts de iogurt, tipus lassi. 

Recordeu que pel que fa a l’alimentació, seguir els ritmes estacionals de la vegetació és molt important per aprofitar-ne els beneficis i tenir cura de la salut. I, més enllà del que mengeu, gaudiu dels paisatges de la Serra de Tramuntana per alimentar l’esperit... “mens sana in corpore sano”.

Salut al plat... i bon final de tardor!

ELS CARBOHIDRATS (2)

Si encara teniu dubtes sobre les funcions que fan els carbohidrats, no sabeu per què han de formar part de la vostra alimentació o voleu descobrir en quins aliments els podeu trobar, podeu llegir aquest article en què en torno a parlar.

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=1732

ELS CARBOHIDRATS

Voleu saber més coses sobre els carbohidrats? Avui us deixo un article en què parlo dels diferents tipus de carbohidrats que hi ha, quines funcions fan en l'organisme i quins ens convenen més.

http://www.enbuenasmanos.com/articulos/muestra.asp?art=57

PLANIFICAR I ORGANITZAR-SE A LA CUINA (1): PREPARACIONS PER TENIR A PUNT

Us heu decidit a planificar la compra i els menús setmanals per poder menjar millor? Si és així, animeu-vos a dedicar un parell d’horetes (per exemple, diumenge horabaixa) a preparar plats o ingredients que podreu tenir a punt per incloure en més d’un àpat. 

Des de Salut al plat us suggereixo mitja dotzena de preparacions culinàries que es conserven bé durant uns dies a la nevera o al congelador. Així podreu organitzar els menús més fàcilment i menjareu millor (no haureu de recórrer a plats precuinats ni a passar amb “qualsevol cosa”). Encara que si no hi esteu acostumats, d’entrada us pot semblar feixuc, us asseguro que dedicar una estona a cuinar us permetrà estalviar temps i feina. Això sí: quan us hi poseu, feu-ho amb ganes i amb molt d’amor... així en podreu gaudir tant quan cuineu com quan mengeu.

PREPARACIONS CULINÀRIES	CONSERVACIÓ (EN NEVERA)	COM LES PODEU APROFITAR	ALGUNS CONSELLS
Arròs integral (o altres cereals en gra: mill, civada...).	3- 4 dies (sense barrejar-los amb verdures ni altres ingredients que puguin fermentar).	En sopes, cremes d’esmorzar, saltejats amb verdures, amb salsa de tomàquet sofregit...	Els cereals integrals s’han de coure bé, no s’han de fer al dente.
Cremes de verdures.	Uns 3 dies (sense llet o derivats).	Les podeu menjar fredes (traieu-les de la nevera una estoneta abans de menjar) o calentes.	Si voleu que quedin ben cremoses feu un bon sofregit de ceba, afegiu les verdures que us vinguin de gust, aigua que cobreixi i deixeu-ho coure a foc lent.
Llegums cuits (cigrons, llenties, fesols, azukis).	3-4 dies, es poden congelar.	En purés o cremes barrejats amb verdures, saltejats amb cereals, en sopes, per fer patés...	Per coure els llegums, feu servir una tira d’alga kombu. Afegiu-hi espècies com comí, anís, gingebre... per facilitar-ne la digestió.
Brous (de verdures, de peix, de pollastre...).	3-4 dies, es poden congelar.	Per a sopes, com a base per fer cremes, paelles...	Si feu brou de peix o de verdura, afegiu-hi una tira d’alga kombu.
Patés casolans (de cigrons, de sardines, de xampinyons...)	Variable segons els ingredients (entre 2 i 4 dies).	Amb torrades o pa per esmorzar o berenar, com a entrant acompanyant unes tires de verdures...	Si un dia teniu molta pressa, un entrepà que inclogui un bon pa, paté casolà i vegetals variats, us pot solucionar un àpat.
Verdures escalivades (ceba, pebrot, albergínia).	3-4 dies a la nevera.	En amanides, per afegir a saltejats de verdures, arrossos, entrepans...	Les solanàcies com el pebrot i l’albergínia s’han de consumir amb moderació i quan n’és temporada.

Salut al plat... i bona cuina!