APROFITEM LES PLANTES SILVESTRES: LES ORTIGUES

Heu provat mai de desitjar alguna cosa ben fort perquè es compleixi? És ben cert que de vegades funciona... Aquests dies fa tant de fred, però, que crec que per moltes ganis que tengui que l’hivern passi aviat, el bon temps encara tardarà a arribar. Per donar més força a aquests desitjos primaverals, avui us parlaré de les ortigues, una de les plantes que hauríem de tenir ben present a la cuina just quan s’acabin les fredors de l’hivern i encetem la primavera.

Les ortigues, per la seva acció urticant, sempre han estat considerades una mala herba. Segur que alguna vegada heu sentit el refrany “entre mals companys i ortigues, mal calçat no t’hi estigues”, o aquest altre: “mala ortiga, sempre espiga”, que es refereix a la gran capacitat de propagació de les coses dolentes.

Us assegur, tanmateix, que les ortigues no són gens dolentes, al contrari: són unes males herbes ben bones perquè contenen una gran quantitat de nutrients (clorofil·la, vitamines, minerals...) que aporten molts beneficis. Són tonificants, depuratives, diürètiques, antiinflamatòries... La llista és llarga, així que per no estendre’m massa avui em centraré en els usos culinaris i un altre dia ja parlarem dels usos medicinals d’aquesta herba que sempre ha tengut una immerescuda mala fama.

Així doncs, les ortigues es mengen?

Són comestibles, sí; de fet, les ortigues són un ingredient que s'ha fet servir des de ben antic a la nostra cuina i avui dia encara és present en receptes casolanes d'aquelles "de tota la vida" (sé que per Valldemossa en fan unes sopes boníssimes).

Tot i que en alguns indrets hi ha la creença que si s’agafen entre les mans i s’estrenyen ben fort aguantant la respiració no produeixen coïssor, us recoman que seguiu aquestes indicacions: protegiu-vos amb guants i tallau-les amb unes tisores. Un cop tallades, convé deixar-les reposar devers una hora. Tot seguit se’n treuen les tiges més gruixades (encara amb guants) i les fulles ja estaran a punt per escaldar o bullir (segons el tipus de plat que vulgueu fer).

Quan es couen, les fulles de les ortigues perden la capacitat urticant, per això les podeu menjar ben tranquils. Són bones per preparar sopes, cremes, truites, saltejats, etc

Com les podem cuinar?

Per fer una crema d’ortigues només heu de fer un sofregit de ceba o porro, afegir patata tallada, aigua, un pessic de sal i fer-ho bullir fins que sigui cuit. Gairebé al final de la cocció, afegiu-hi les fulles de les ortigues (només han de bullir 3 o 4 minuts, perquè si es couen massa s’oxidarien) i ja ho teniu a punt per triturar.

A Mallorca hi ha qui, a l’hora de menjar, hi posa trossets de sobrassada fregida. Teniu altres opcions: una mica d’all trinxat sofregit; un grapat de pinyons o d’ametlles torrades capolades; formatge de cabra; parmesà ratllat...

Són bones amb sopes de brou de verdura i pasta (o sèmola, o tapioca...) i també es poden afegir a la sopa juliana...

Per fer la truita d’ortigues escaldau-les abans i ja les tendreu a punt. Queda boníssima amb all trinxat, com si féssiu una truita d’espinacs.

Tastau-les saltejades amb panses i pinyons... o barrejades amb altres verdures (carxofes, ceba, all tendre...).

D’ortigues se’n fan arreu: creixen en voreres de camins, barrancs, marges de boscos, sembrats... En molts indrets ja fa dies que han començat a brotar, així que preparau les tisores i els guants per quan el fred minvi i comencem a sentir l'olor de la desitjada primavera.

Salut al plat... i bons desitjos!